Sam Savage: Firmin

Firmin és una faula que, sens dubte, està ben escrita; ara bé, que estigue ben escrita no es sinònim de que sigui una història rodona i acabada, i vagi per endavant que a mi no m’ho ha semblat, malgrat les bones intencions que amaga. L’he acabada amb una sensació agra i dolça a la vegada, com de no tenir un esquema fixe des del punt de vista de l’aparell crític al que pot sotmetre’s la novel.la, com si les mateixes ombres i llums (esmorteïdes, això si, aquestes últimes) que es poden copsar de la seva lectura, et dificultessin d’alguna forma una visió global en forma d’opinió clara i concreta.

Tant és així que la lectura de Firmin depara aquest joc constant i imprecís de clarobscurs, un joc que malda llavors per ser clarificat  tal volta de la mateixa forma, és a dir, fent una mena de reduccionisme crític, de llums i ombres, de pro i contra, del que m’ha agradat i del que no m’ha agradat de la història. Procedeixo, doncs:

 

A FAVOR:

·      Firmin és la història en clau de faula d’una rata “humanitzada”, és a dir, que amb la corporeitat d’aquest animal pensa i sent com un ésser humà. L’exercici imaginatiu que comporta dur a la pràctica aquesta proposició és notable, hi ha tot un món que s’obre a possibilitats imaginatives noves i innovadores.  És una història ben escrita i ben conduïda, amb un lèxic més que acceptable.

·      Aquesta història és, també, una declaració d’amor a una ciutat, Boston, amb tot un misticisme quotidià que l’autor ens desevetlla amb sensibilitat i tendresa: els carrers, els teatres, els bars, la gent, les botigues de llibres i els costums dels anys seixanta.

 

EN CONTRA:

·      És clar que s’intenta retre un homenatge a la literatura; quan la rata rosega edicions d’autors universals i desprès les va llegint, hi ha la voluntat d’enllaçar precisament la cultura de les lletres en el sinus de la història. Però, en tot cas, a mi m’ha semblat un tipus d’homenatge buit, forçat i agafat en pinces: com sigui que estem fent una història que va d’una rata que viu a una biblioteca, farem que coneixi als grans de la literatura, i ja està. L’autor podria haver fet, per exemple, una mena d’osmosi, en el sentit de que al rosegar un llibre determinat se li encomanessin les característiques del personatge principal del llibre.

 

·      Firmin és una història que potser preten alliçonar o cridar l’atenció sobre el món tan antropocèntric que hem construït. O potser ni això, a mi em dona la sensació de que Sam Savage ha creat el seu personatge des d’un farcell d’idees o possibilitats que desprès, a l’hora de materialitzar-se, no s’han acabat de definir. I, per acabar, tampoc penso que ajuda a crear-te una bona impressió final de l'obra el fet de que aquesta transpua un pessimisme existencial molt evident, com una música melancòlica de fons que fa que la paraula t'arribi sempre escarransida, feble, des d'un món aclapadorament mancat de sentit i de significació i que deixa els seus últims efluvis en forma de destrucció. En tot cas, l'humor àcid que fa servir molts cops l'autor tampoc m'ha acabat de convèncer...